L’Estat haurà de pagar 6.000 euros per compensar el dany moral pel retard de la Justícia
Fa unes setmanes, explicàvem el cas d’una clienta que fa gairebé deu anys que es troba immersa en un procediment judicial per ser víctima d’una “suposada” estafa en la compra d’un vehicle. Una de les darreres accions realitzada pel nostre despatx, va ser demanar -en un procediment extraordinari davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia- una indemnització per dilació indeguda de la causa judicial, en base a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional del 19 de maig del 2020 on es declarava que s’havia vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable reconegut a l’article 10.2 de la Constitució.
Aquesta setmana aconseguim fer un primer pas perquè s’assumeixen les responsabilitats que corresponen per les demores en l’Administració de justícia, en aquest cas amb una sentència del Ple del Tribunal Superior que obliga a l’Estat a indemnitzar la nostra clienta amb un import de 6.000 euros, que és el triple que estimava la representació del Govern i la Fiscalia, pel dany moral suportat per la mateixa com a conseqüència de l’anormal funcionament de la Justícia.
Pel que fa al dany moral, el Ple del Tribunal Superior motiva en la sentència que “la demanda de 30.000 euros per danys morals realitzada per la part processal és exagerada” tot i que ressol que “una quantitat de 6.000 euros és suficient per compensar el dany moral i les seqüeles psicològiques consecutives al retard de la Justícia”, i puntualitza que “es pren en consideració la durada de la demora i accessòriament, el fet que es tracta d’una víctima de fets penals, el que accentua el patiment sofert”.
Pel que fa al dany patrimonial, el Ple del tribunal recorda, com ja ha afirmat anteriorment, “que la petició d’indemnització pels perjudicis no pot ser examinada pel Ple i que li correspon a la jurisdicció penal o civil avaluar les conseqüències de l’incompliment d’unes obligacions principals de la compravenda”.
Amb tot, des de Silvestre Advocats hem de lamentar, en primer lloc, l’import de la quantia que, tot i ser una de les més elevades que s’han donat per aquest tipus de demanda, no creiem que sigui suficient, perquè seguim pensant que s’han de buscar solucions al problema estructural que pateix la Justícia del nostre país i, per tant, una indemnització no supleix la manca de protecció i la indefensió que pateix el ciutadà davant un sistema judicial saturat.
En segon lloc, que l’Estat no es faci càrrec de les despeses processals derivades de les dilacions indegudes i que aquestes hagin de recaure en la persona perjudicada pel col·lapse judicial, en considerar “deslligades de la vulneració reconeguda pel Tribunal Constitucional”, és un fet que necessitarà una reflexió més profunda per part dels organismes judicials que han de tractar sobre les indemnitzacions a les que ha de fer front l’Estat pel mal funcionament de l’Administració de justícia. Considerem que no és exigible als ciutadans assumir les carregues que suposa defensar la vulneració dels seus drets. Continuarem treballant per aconseguir un canvi jurisprudencial.
I en tercer lloc, pel que fa al dany patrimonial que ha patit la nostra clienta derivat de la “presumpta” estafa de la que va ser objecte, continuem -ara sí- en la causa penal, esperant que el procediment deixi d’eternitzar-se en les estances judicials i per fi, la nostra clienta, pugui passar pàgina i li sigui restuit tot allò que una mera compra de vehicle es va emportar.
ENLLAÇOS A NOTÍCIES RELACIONADES:
ALTAVEU DIGITAL: Sis mil euros li costa a l’Estat el retard en la instrucció del ‘cas Interauto’.
DIARI D’ANDORRA: L’Estat haurà de pagar 6.000 euros a una de les afectades del ‘cas Interauto’.
