Telèfon
+376 803 344
Horari
De dl a dv de 9:00 a 13:00 h i de 15:00 a 17:00 h
Segueix-nos!

Quins son els drets dels detinguts?

Els advocats son el garant del respecte dels Drets Fonamentals dels detinguts i dels ciutadans.

Aquest matí, Josep Antoni Silvetre ha participat en el programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra, dirigit per Montse Grau. En l’espai dedicat al món del Dret, ha pogut parlar sobre quins son els drets dels detinguts.

Quins son? Què hem de tenir present si ens detenen a nosaltres o algun familiar? Per què és important la presència d’un advocat? Responem tots els dubtes arran d’una detenció.

Escolta aquí el programa!
Els drets dels detinguts.

Una de les primeres situacions en la que es troba un detingut és la lectura dels seus drets.

Segons l’article 24 del Codi de Procediment Penal, els drets que té tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant de la policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets a:

  • No declarar
  • No declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
  • Llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
  • Designar advocat i a sol·licitar la seva presència. Aquests assistirà a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte.
  • Que es posi immediatament en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba.
  • Rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera.
  • Al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció. En aquest darrer cas a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim de 45 minuts. A més, el facultatiu lliurarà l’informe corresponent per escrit, un cop acabat el reconeixement.
Per què és millor demanar un advocat en situació de detenció?

Actualment l’assistència lletrada dels detinguts és efectiva des del moment de la detenció, la qual pot ser renunciable per part del detingut. Tanmateix, val a dir que és més que recomanable, en una situació de detenció, tenir l’assessorament d’un lletrat pel seu coneixement dels procediments penals.

Una vegada l’advocat és avisat per la policia, té 45 minuts per personar-se al lloc on es troba el detingut per tal de prestar-li assistència lletrada. El primer que fan els advocats és llegir el dossier policial (els motius de la detenció) i verificar que el procediment de detenció és correcte en la seva tramitació.

En cas d’haver-hi una situació irregular, el lletrat pot efectuar un procediment d’Habeas Corpus. Aquest es basa en l’article 9.3 de la Constitució Andorrana, on tota persona que es considera detinguda il·legalment pot acudir a un òrgan judicial perquè manifesti si la detenció és correcta.

En cas de ser correcte el procediment de detenció, l’advocat té 30 minuts per reunir-se amb la persona privada de llibertat. Li explicarà els motius pels quals es troba en aquella situació i què passarà a continuació (en trobar-se per primera vegada en aquesta situació les persones s’angoixen i desconeixen el procediment). A més, el podrà aconsellar sobre si ha de declarar o no.

A partir d’aquí, poden haver-hi registres domiciliaris, rodes de reconeixement o altres actuacions on l’advocat ha d’estar present.

I si no tinc advocat?

Aquelles persones que no tenen un advocat designat, poden tenir accés a un advocat de guàrdia. Aquest servei de permanència l’estableix el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra i garanteix l’assistència lletrada a tots els ciutadans.


UNA MICA D’HISTÒRIA
Miranda Warning – L’origen de la lectura de drets als detinguts

“Té dret a guardar silenci. Qualsevol cosa que digui pot ser usada en la seva contra en un judici. Té dret a parlar amb un advocat i a què un advocat estigui present durant l’interrogatori. Si no pot pagar un advocat se li assignarà un d’ofici. Han quedat clar els drets prèviament mencionats?”

Qui no reconeix aquestes frases, que hem sentit en centenars de pel·lícules nord-americanes quan un policia deté a una persona? Però… Quin és el seu origen?

La doctrina Miranda és l’inici de la lectura de drets als detinguts. Ernesto Miranda era un hispà nord-americà que va ser detingut a Phoenix el 1963, acusat de robar 8 dòlars a un empleat de banca a punta de pistola. Per obtenir la seva confessió els policies van parlar amb ell, però sense dir-li quins eren els seus drets (a guardar silenci i a tenir un advocat), i sense advertir-lo de les conseqüències que podien tenir les seves paraules.

John Frank i John Flynn, dos advocats defensors dels drets civils, van assumir la defensa de Miranda en el procés d’apel·lació davant el Tribunal Suprem dels Estats Units. L’argument de la defensa? A Ernesto Miranda mai se li van llegir, i molt menys se li van explicar, els seus drets. Ningú li va dir que podia romandre en silenci ni que tenia dret a un advocat, vulnerant així la Sisena Esmena de la Constitució dels Estats Units.

El Tribunal Suprem nord-americà va donar finalment la raó a la defensa de l’hispà en l’històric cas Miranda contra Arizona, anul·lant la condemna i donant lloc a la doctrina Miranda, que tots els policies del món democràtic han assumit com a pròpia i que apliquen des d’aleshores.