El dèficit de la justícia afecta al ciutadà
Aquest matí, l’advocat Josep Antoni Silvestre ha participat en el programa ‘El cafè dels matins de la Nacional’, dirigit i presentat per Òscar Royo.
Durant l’entrevista s’ha pogut parlar de la situació i la imatge actual de la justícia andorrana. En primer lloc, s’ha parlat del dèficit d’aquesta i de com la seva lentitud i les seves disfuncions recauen sobre el ciutadà en forma de problema i angoixa, en arribar fins i tot a vulnerar el dret d’aquests a un judici de durada raonable.
Altres temes tractats han estat la manca de la separació de poders, així com l’absència de control per part dels organismes escaients que han de regular i vetllar pel bon funcionament de la justícia i de les solucions rocambolesques que s’estan buscant per alleugerir el retard de la justícia, com fer més judicis ràpids en causes penals.
El judici de Nuremberg va ser més breu que el de la BPA.
Per acabar, Silvestre ha explicat que ha deixat la causa BPA per un tema de consciència, i ha donat el seu punt de vista sobre la causa i de com hauria de finalitzar.
Si t’has perdut l’entrevista, pots escoltar-la a continuació.
Una mica d’història
Etimològicament, justícia prové del llatí “ius” que significa dret, “lo just”. Impartir justícia és simplement fer lo just, el que és correcte.
Dret és el contrari d’esquer. Tot el que hi ha a l’esquerra és sinònim d’incorrecte i el que es troba a la dreta de correcte. Expressions com “és la meva mà dreta” denoten aquesta predilecció per les dretes com sinònim de correcte. En italià és encara més accentuat aquest caràcter diferenciador, doncs a l’esquerra se l’anomena “sinistra”.
Dret significa també posar les coses rectes. Posa’t dret. Seu dret. Novament veiem com el terme dret fa referència a la rectitud i correcció.
La justícia té un eminent caràcter social, doncs com a membres d’una comunitat tenim que establir regles per la nostra convivència (dret) i algú ha de fer-les complir. Però justícia no significa fer complir la llei, doncs aquesta en ocasions és injusta. No hi ha dubte que els jutges del Tercer Reich feien complir la llei, però tampoc hi ha dubte que el no feien era justícia.
La justícia és quelcom més senzill que l’exposat anteriorment. Justícia és allò que sentim o percebem com a just i que coneixem sense necessitat de ser juristes. És el dret natural.
Ulpià ho va expressar al Digest 1, 1, 10, 1:
Els principis del dret són aquests: viure honradament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que és seu.
