Qui es queda la mascota en cas de separació?
Us heu preguntat mai què passaria amb la mascota quan una parella decideix posar fi a una relació? Qui se la quedaria? Què diu la llei al respecte?
Què diu el nostre ordenament sobre la guarda i custòdia de les mascotes?
Doncs en l’actualitat, el nostre ordenament considera les mascotes com un bé moble. Per tant, la persona que compra la mascota és la seva legítima propietària i qui se la queda.
Però, com no està regulat, es podrien tenir presents d’altres elements respecte la garda i custòdia de les mascotes, com:
– qui té cura habitualment de la mascota,
– qui vetlla pel seu benestar,
– la disponibilitat de les parts a partir del moment de la separació,
– o en el cas que la parella tingui fills, qui tindrà la seva custòdia, per no separar els infants de l’animal amb el qui conviuen.
Acordem la guarda i custòdia compartida?
Ambdues parts podrien acordar una custòdia compartida. En aquest cas, a banda d’establir les mesures d’aquesta, s’haurien de concretar d’altres elements, com per exemple:
– la suma que cada part assumirà en concepte de manutenció de la mascota sempre en funció de la capacitat econòmica de les parts,
– i les despeses extraordinàries tals com perruqueria, veterinari, vacunes, entre d’altres.
Què passa als països veïns?
Sense anar més lluny, a Espanya constatem que els tribunals comencen a establir un règim de guarda i custòdia compartida. I per què? Doncs tot ve arran de la proposició de Llei per a la modificació del règim jurídic dels animals, on se’ls considerarà subjectes de dret.
Davant d’aquesta novetat legislativa, a l’estat espanyol, comencen a trobar-se que moltes parelles ja han començat a regular la guarda i custòdia de la seva mascota amb inclusió del règim de visites.
I per què comencen a regular-se en altres països els drets dels animals domèstics i dels seus propietaris?
La resposta la trobem en l’aplicació del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que assimila als animals de companyia amb els éssers sensibles, i en conseqüència, son subjectes de dret.
Per tant, i en conclusió, de ben segur que arribarà el moment que el legislador andorrà sigui sensible a aquesta situació i realitzi les escaients modificacions al respecte per tal de garantir el benestar de les nostres mascotes.
De moment, recordeu que son considerades un bé moble, i que qui la compra, n’és el legítim propietari.
