Ja ho deia Jack Lemmon, ningú no és perfecte. Tampoc els nostres Tribunals. En ocasions no s’aplica el Dret correctament, provocant un dany al ciutadà indemnitzable. La llibertat té preu?
Des de fa aproximadament un any, les dilacions indegudes en els procediments han provocat un augment considerable de reclamacions a l’administració de la Justícia i aquest fet ha provocat que el Consell Superior de la Justícia hagi pres mesures per tal d’agilitzar tots els afers “oblidats”.
Existeix un fet més greu que la lentitud i és l’abús que es fa de la presó provisional i com aquesta es converteix en un compliment anticipat de la pena. On queda llavors la presumpció d’innocència?
Vulneració del dret a la llibertat
Fa uns dies vam poder constatar fins quin punt, el Ple del Tribunal Superior de Justícia va justificar una actuació a totes llums contrària al nostre ordenament i a la nostra Constitució en manifestar:
“la indeguda privació de llibertat del recurrent declarada pel Tribunal Constitucional no deriva d’un defectuós funcionament u organització de l’Administració de Justícia, sinó de la decisió adoptada per uns òrgans concrets de la que discrepa el Tribunal Constitucional i, per tant, el que s’ha d’analitzar és si s’ha produït un error susceptible de generar el dret a una indemnització pels perjudicis que pugui haver causat.”
La indeguda privació de llibertat s’ha produït, però malgrat el Tribunal Constitucional ha declarat que s’havia vulnerat el dret a la llibertat individual de varis andorrans ordenant la llibertat immediata dels mateixos, el Ple del Tribunal Superior de Justícia nega el dret a la indemnització reclamada pels 100 dies de detenció il·legal.
El principi de responsabilitat patrimonial de l’Estat per vulnerar el dret a la llibertat, queda exonerat de qualsevol abús o incompliment davant del ciutadà, víctima de detenció il·legal. El que és el mateix, exempt de responsabilitat i amb impunitat.
Malgrat la nostra Constitució i la Llei Qualificada de la Justícia estableixin que els danys causats per error judicial i anormal funcionament de l’Administració de Justícia, donaran dret a una indemnització a càrrec de l’Estat, no sempre és així. En ocasions aquesta situació queda en sac buit.
Interpretació in malam partem
La detenció il·legal queda impune i sense indemnitzar, fet aquest que posa de manifest clarament l’innegable corporativisme judicial i la violació dels drets fonamentals del ciutadà pels propis organismes jurisdiccionals.
“Poder existir una discrepància o criteri diferent en la interpretació i aplicació del dret entre els òrgans de primera i segona instància i entre aquests i el Tribunal Constitucional, en aquest cas en matèria de drets constitucionals”
i que
“la fixació pels òrgans superior d’un criteri diferent no comporta que l’adoptat per l’òrgan de primera instància no sigui lògic, raonable i es pugui justificar intel·lectualment” no pot ser a cost zero per l’Estat.
Ningú compendrà com es justifica que una persona privada de llibertat 100 dies de forma il·legal es pugui considerar lògica, raonable i justificable intel·lectualment. Els advocats hem informat i recorregut cadascuna de les decisions que mantenien dita mesura fins arribar al Tribunal Constitucional. És injustificable, salvat que es realitizi un analogia contra reu, completament prohibida en Dret Penal (in malam partem).
És preocupant que els nostres drets fonamentals siguin vulnerats i aquesta actuació es realitzi amb total impunitat i sense dret a indemnització. La llibertat no té preu, ara ens ha quedat clar el per què. Però clar, aquesta és la nostra interpretació…
